Amb l’únic suport estable de la regidora de Tots per Sant Cebrià (TxSC), ara ja tinent d’alcalde, Antonia Benítez, la CUP remarca que és inviable intentar governar amb només dos dels onze regidors del consistori i considera que si no plega és per aferrar-se a la cadira i així poder seguir cobrant el sou que ella mateixa es va apujar un 30% (8.300 € més a l’any) amb l’aval, no cal oblidar-ho, dels seus excompanys de l’Agrupació de Veïns de Sant Cebrià (AVSC). La CUP recorda que si encara no s’ha pogut fer fora l’alcaldessa és per culpa de la nova secretària municipal, que ha paralitzat la moció de censura portant-la als jutjats en una decisió que els cupaires estan convençuts que la justícia tombarà. Una moció que van signar tots els partits, amb l’excepció d’ERC, que no s’hi va voler sumar, i del PSC, a qui es es va excloure pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tot i reconèixer que alguns dels punts que va presentar Scafa en el darrer ple es podien haver secundat, la CUP va decidir votar-hi en contra perquè no les va consensuar prèviament amb la resta de partits i les va portar a un ple que va decidir que fos extraordinari dies abans saltant-se el Reglament Òrganic Municipal (ROM). Una forma d’actuar que es va repetint des que es va quedar sola al capdavant del consistori amb difamacions i utilitzant el web municipal amb interessos partidistes. La CUP deixa clar, però, que seguirà treballant per fraccionar l’IBI en quatre terminis, reduint-lo progressivament, com ja va plantejar en anteriors mandats, de forma responsable i sense que afecti altres serveis i per millorar les condicions laborals dels treballadors municipals amb un increment del sou amb caràcter retroactiu.

La formació assembleària es felicita que l’oposició actués a la una refusant totes les iniciatives de Scafa, però lamenta que la regidora socialista, Mònica Garcia, es despengés del consens validant-ne algunes en una actitud incomprensible davant les formes d’actuar de l’alcaldessa, que presenta al ple mesures clarament electoralistes que podia haver impulsat al principi del mandat i no a les portes dels comicis.