Notícies de Sant Cebrià

El nostre consistori incompleix diferents articles de la llei 19/2014 de transparència, que va entrar en vigor el 2014, té com a objectius la regulació de la transparència en l’activitat pública i la regulació de l’accés de la ciutadania a la informació pública. A tall d’exemple, l’Ajuntament encara no ha publicat, quan queda només un any per a les eleccions, el Pla d'actuació Municipal (PAM).

En aquesta píndola, hi ha un primer apartat en què es parla de l'aigua com a bé essencial i seguidament que aquest recurs natural no es pot convertir en un negoci com passa a l'actualitat. Aquesta breu introducció dona pas a la tasca que ha fet la CUP per revertir la seva privatització des que va entrar a l'ajuntament com la campanya 'Això no és de rebut" que va realitzar el 2018 per denunciar l'encariment del preu de l'aigua. Aquesta serà la primera de les píndoles que la formació anirà publicant a les xarxes socials de forma continuada i que sempre tindran un mateix fil temàtic. 

Tant ERC com Junts van justificar el seu vot en contra perquè volen esperar a veure les conclusions de l’auditoria que s’està fent sobre el servei de l’aigua. En qualsevol cas, l’esborrany de l’auditoria, que es va presentar l’agost de l’any passat, ja defensa la gestió pública i apunta a mancomunar el servei com l’opció més favorable. La CUP troba incongruent el vot contrari dels republicans quan al seu programa electoral va incloure per primer cop la proposta de municipalitzar l’aigua.

La moció subratlla que "la immersió lingüística ha demostrat que pot ser un model de cohesió social eficaç" i que "ha aconseguit amb cert èxit establir el català com a llengua vehicular a les escoles, apresa per tot l’alumnat de tots els orígens". D’aquesta manera, el text ressalta que "la llengua ha actuat com a element cohesionador i anivellador social, en la mesura que ha contribuït a reduir les diferències de l’alumnat per raó de classe i origen".

La manca de pisos de lloguer al nostre municipi i de cap tipus de regulació ha provocat que el preu d’un immoble es dispari fins els 858,75 euros euros al mes, una xifra que supera la mitjana del Maresme (839,34 €) i la mitjana catalana ( 734,33 €) i dels municipis veïns de Sant Iscle, Canet o Sant Pol, segons les dades de l’IDESCAT. De fet, Sant Cebrià és el segon poble on ha pujat més el preu del lloguer de tota la comarca del 2015 al 2020 amb un increment del 40,88% després de Premià de Dalt amb un 42,41%.

La manca de pisos de lloguer al nostre municipi i de cap tipus de regulació ha provocat que el preu d’un immoble es dispari fins els 858,75 euros euros al mes, una xifra que supera la mitjana del Maresme (839,34 €) i la mitjana catalana ( 734,33 €) i dels municipis veïns de Sant Iscle, Canet o Sant Pol, segons les dades de l’IDESCAT. De fet, Sant Cebrià és el segon poble on ha pujat més el preu del lloguer de tota la comarca del 2015 al 2020 amb un increment del 40,88% després de Premià de Dalt amb un 42,41%.

La manca de pisos de lloguer al nostre municipi i de cap tipus de regulació ha provocat que el preu d’un immoble es dispari fins els 858,75 euros euros al mes, una xifra que supera la mitjana del Maresme (839,34 €) i la mitjana catalana ( 734,33 €) i dels municipis veïns de Sant Iscle, Canet o Sant Pol, segons les dades de l’IDESCAT. De fet, Sant Cebrià és el segon poble on ha pujat més el preu del lloguer de tota la comarca del 2015 al 2020 amb un increment del 40,88% després de Premià de Dalt amb un 42,41%.

Sota el pretext de "redefinir la cartera de serveis de pediatria", el departament de Sanitat elimina aquests professionals dels municipis més petits impedint una atenció de proximitat i provocant alhora que les famílies s’hagin de desplaçar fora de Sant Cebrià. En aquest sentit, la CUP ha introduït algunes esmenes a la moció que estableix que mentre no es restitueixi la pediatria al nostre municipi es reforci el servei d’autobús entre Sant Cebrià i el CAP de Sant Pol i Canet de Mar.

La CUP no entén que es vulgui posar en marxa “un òrgan de participació” quan ja existeix el Consell Municipal d’Urbanitzacions, que va auspiciar precisament aquesta formació el 2017 veient la manca de mecanismes de participació real entre ajuntament i les urbanitzacions durant l’anterior mandat. Aquest consell d’urbanitzacions crea òrgans directes de participació i decisió per fer un seguiment periòdic i dóna als veïns l’última paraula en totes aquelles qüestions que els afecten directament.

El segon motiu de pes que posa sobre la taula la CUP és que no hi ha hagut cap fiscalització documentada sobre la gestió realitzada per Resmar, l’empresa que realitza aquest servei. El partit anticapitalista subratlla que el conveni estableix la creació d’una comissió de seguiment amb reunions periòdiques que ni l’actual govern ni l’anterior han recollit en cap acta.

Pàgines