El primer era un vot contrari per mostrar el rebuig frontal a l’acomiadament d’una administrativa de l’Ajuntament. Una pràctica, la d’amortitzar places, que s’ha convertit en la tònica habitual d’aquest govern, que ja va fer fora quatre educadores de l’Escola Bressol i que també volia fer el mateix amb l’administrativa del CAP, tot i que no se’n va sortir. La manca de voluntat de l’executiu a trobar un consens i l’opacitat de les seves accions van ser els motius que va esgrimir la regidora de la CUP, Montse Figuerola, per votar-hi en contra, tot lamentant que sempre hi hagi alguna formació que els acabi donant suport.

Figuerola va justificar l’abstenció als comptes presentats per la inclusió de la reforma del camp de futbol, una reivindicació que només la CUP ha defensat amb fermesa els darrers anys i que va incorporar en el seu programa electoral com a eina de cohesió social i de foment de l’esport. La formació independentista considera que no podia votar emetre dos vots en contra quan ha estat l’únic partit que sempre ha defensat la necessitat de condicionar el camp de futbol per recuperar el club de futbol i acollir competicions. L’assemblea va decidir que tampoc podia oposar-se a la creació d’una casa de cultura o de millorar els accessos a les urbanitzacions de Castellà d’Índies per Can Xuxa i de Vistamar per Can Puig.

En qualsevol cas la CUP considera una maniobra xantatgista per part del govern municipal incloure dins dels pressupostos l’amortització d’una plaça amb el seu més que probable acomiadament  d’una treballadora. Una plaça que tenint en compte l’actual legislació desapareixerà definitivament i obligarà a externalitzar el servei o sobrecarregar les tasques que actualment ja porta a terme la secretària-interventora. Una situació que resulta si més no curiosa perquè el Govern es queixa de forma sistemàtica de l’amortització de la plaça d’assessora jurídica que va fer l’anterior govern quan ara pretén fer el mateix. Aquesta maniobra perseguia dificultar en el ple municipal la posició de la CUP, que va optar per emetre dos vots diferenciats per fer visible la seva oposició als acomiadaments i alhora simbolitzar el seu aval a alguns dels projectes que sempre ha defensat amb una abstenció.