Les denúncies per violència de gènere són alarmants. En els tres primers trimestres d'aquest any ja se'n han presentat gairebé deu mil al nostre país. Una xifra que posa en relleu que les dones viuen en una societat que es proclama igualitària i es descobreix com a repressiva. Per aquest motiu,  la CUP reclama fer efectives totes les lleis d'igualtat i contra la violència masclista sense excuses i recuperar, amb urgència, els articles suspesos pel Tribunal Constitucional de la llei catalana d'igualtat en matèria d'igualtat laboral i per l'erradicació de l'assetjament sexual a la feina. Cal, a més, generar un programa de formació per a la prevenció de la violència masclista que parteixi de la coeducació, les formacions a les treballadores, les matèries en educació sexual plural i efectiva, la perspectiva de gènere en els plans docents, l'aplicació de protocols efectius i el fet de garantir una carrera professional igualitària a tots els nivells dels serveis públics. Així mateix en els casos de violència masclista oberts és necessària la creació d'un parc d'habitatge públic on s'incloguin les dones en risc d'exclusió social.

Més enllà d'aquestes mesures, cal conscienciar-nos com a societat que la tolerància ha de ser zero amb la violència masclista i que només des de la determinació s'acabarà amb aquesta xacra que és la principal causa de mort de els dones d'entre 15 i 44 anys a tot el món. Segons Unicef, tres de cada quatre dones pateixen maltractaments i cada 15 segons una dona és víctima de violència al planeta. Amb aquestes dades sobre la taula no s'entén que l'alcaldessa, Sonia Scafa, i la primera tinent d'alcalde, Antonia Benítez, s'abstinguessin en la moció que la CUP va presentar a l'agost arran de la vergonyosa sentència del cas de "La Manada" en què el tribunal va considerar que no es tractava d'una violació. 

La moció estipulava declarar persones non grates als violadors, José Ángel Prenda, Alfonso Jesús Cabezuelo, Jesús Escudero, Ángel Boza i Antonio Manuel Guerrero i donar suport a l’acusació particular, que manté que els fets són constitutius d’un delicte d’agressió sexual , violació, i no tan sols d’abús sexual com s'havia acordat a la sentència. El text, que va ser aprovat per la resta de regidors, ha permès que Sant Cebrià esdevingui municipi lliure de violència masclista i que el consistori, a banda d'oferir suport i allotjament, s'hagi de personar com acusació particular en casos de dones que denunciïn agressions sexuals i que estiguin empadronades a Sant Cebrià. Un acord que marcava que s'havia de publicar a tots els mitjans de difusió i comunicació habituals del consistori perquè la gent del poble pogués conèixer aquestes noves mesures per erradicar la violència de gènere que novament el Govern no va complir. 

Scafa es va escudar per justificar la seva abstenció que els jutges "no sempre poden dictaminar el que volen sinó que es deuen a l'aplicació de les lleis i el problema a vegades és el sistema jurídic". Emparant-se en la seva condició d'advocada, l'alcaldessa va assenyalar que tampoc estava d'acord en declarar persones non grates els acusats i va reiterar que no volia entrar a debatre la sentència. Benítez, per la seva banda, va exigir retirar els noms dels agressors perquè "tothom sap qui són" i davant la negativa de la CUP a fer-ho, la regidora de Tots per Sant Cebrià (TxSC) va decidir que s'abstindria perquè no li agradava "assenyalar" persones.